El concepte de futur en l’ensenyament de les ciències socials. Estudis de cas a l'educació secundària

Resumen

Tota educació és una preparació per al futur. Actualment, en les ciències socials, el passat i el present són les categories temporals que més atenció reben, si no són les úniques. En aquesta situació, la construcció de les representacions socials del futur i el seu treball, queden en mans dels mitjans de comunicació i altres experiències fora del marc educatiu. Provocant així un buit en la formació de l’alumnat. L’educació per al futur pertany als denominats future studies o més coneguts a Europa com a prospectiva. El principal objectiu d’aquest camp d’estudis és analitzar el passat i el present, per poder establir previsions i pronòstics per al futur. La seva aplicació a l’aula es basa en proposar una sèrie de futurs, ja siguin possibles, probables o desitjables, analitzar-los, valorar els seus avantatges i inconvenients i traçar els passos per aconseguir-ho. L’ensenyament de les ciències socials, a través de l’educació per a la ciutadania, la història i la geografia, contribueix directament al treball de la competència social i ciutadana, ajudant a la formació d’una ciutadania activa i responsable, capaç de contribuir al desenvolupament i al benestar de la societat. La història per exemple ha de formar en la consciència històrica, que significa analitzar el passat per comprendre el present i projectar-nos en el futur. La investigació que presento forma part del camp de la didàctica de les ciències socials. Es va dur a terme durant el curs escolar 2010-2011. Hi participaren tres centres d’educació secundària de Catalunya, tots ells de diferents zones i característiques. Es va treballar amb un total de 172 alumnes i quatre professors de quart d’ESO. La investigació es desenvolupà en tres grans fases: l’elaboració d’un marc teòric i un model conceptual per al treball sobre el concepte de futur i la indagació en les representacions socials sobre el futur de l’alumnat; l’aplicació d’una seqüència didàctica; la triangulació dels instruments i la interpretació de les dades obtingudes. En el transcurs de la investigació, l’alumnat ha mostrat un gran convenciment de què les experiències i l’educació permeten construir el futur i que aquest és obert. Les opinions no es corresponien amb la seva participació a l’aula, ni tampoc en el seu entorn social. L’anàlisi de les representacions socials ha permès establir les diferències que els alumnes mostren al pensar el futur global i el personal, i distingir també quatre tipologies d’alumnat segons les seves imatges del futur. En l’aplicació de la seqüència formativa els joves han realitzat diferents activitats que els han permès treballar el futur. La proposta didàctica proporcionava un seguit de situacions en què els alumnes havien de fer ús dels seus coneixements històrics, el seu anàlisi de la realitat i la seva imatge del futur. El treball ha permès a l’alumnat utilitzar la seva consciència històrica i temporal, i les seves perspectives de canvi i continuïtat, per projectar-se en un demà, omplint d’aquesta manera el buit en la formació de l’alumnat que prèviament he esmentat. El treball del futur a l’aula permet que l’alumnat desenvolupi una sèrie d’actituds i aptituds: educar en el pensament crític i creatiu, i en la presa de decisions. Educar per al canvi social és formar la ciutadania per a la participació democràtica, però sobretot per promoure una imatge diferent del futur, sense oblidar què exigeix de nosaltres aquesta nova imatge i quin camí hem de recórrer.