Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

Resumen

En el marc dun projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, sha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com lús que aquestes fan de lhàbitat. El poblament piscícola de lestany de Banyoles és el resultat dun llarg historial dintroducció despècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. Sha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. Lestudi de lhàbitat sha centrat a lEstany, lelement principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas shan realitzat les captures dindividus mitjançant pesca elèctrica des duna embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on shan obtingut les captures per unitat desforç per cada espècie. El mostreig sha desenvolupat entre lestiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). Shan capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. Sha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de lhàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de lhàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica dorigen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a lestiu i zones amb mansega a lhivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a leix principal de lEstany, cobrint la seva totalitat. La composició despècies sha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. Lanàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure lestructura espacial daquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A lhivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència dindividus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A lestiu la densitat és màxima i lestrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna daigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de lEstany. Una particularitat daquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació duna ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. Sha integrat lús de lhàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment dindividus, concretament de perca i bagra. Sha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. Lanàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme dactivitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. Sha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.