Music enhances second language pronunciation acquisitionthe benefits of songs and embodied rhythmic and melodic activities

Resumen

En les últimes dècades, cada vegada més estudis han investigat la relació entre la música i el llenguatge, dues habilitats inherents a l’espècie humana. La música i el llenguatge comparteixen importants similituds estructurals relacionades amb l'organització de la melodia i el ritme. A partir d'aquestes similituds, aquesta tesi té l'objectiu d'investigar si els entrenaments educatius que inclouen components musicals (per exemple, la melodia i el ritme) poden activar una millora de les habilitats de pronunciació en una segona llengua. A més, seguint els recents enfocaments del paradigma de la cognició corporeïtzada (Embodied Cognition), la tesi explora empíricament els beneficis d'utilitzar la tècniques de corporeïtzació en la pronunciació d'una llengua estrangera. Aquesta tesi consta de tres estudis d’entrenament amb un disseny prei posttest. Per als tres estudis es va comptar amb un total de 193 de joves xinesos aprenents de l’anglès (95 a l'Estudi 1, 50 a l'Estudi 2, i 48 a l'Estudi 3; nivell elemental). L'Estudi 1 aplica un programa d'entrenament a l’aula de llengua estrangera de tres sessions que implica cantar cançons en anglès que contenen melodies que els estudiants coneixen. Els resultats mostren que el grup d’estudiants que va participar en l’entrenament de cançons va millorar més les seves habilitats de pronunciació en la L2 que el grup que va participar en l’entrenament amb recitació poètica. L'Estudi 2 i Estudi 3 van un pas més enllà i donen suport al paradigma de la cognició coroporeïtzada. L'Estudi 2 mostra que en un context d’aprenentatge de paraules noves, el grup d’estudiants que va picar de mans al ritme xi d’aquestes noves paraules va obtenir una millora de la pronunciació d’aquestes paraules després de l’entrenament, en comparació amb el grup que només va escoltar i repetir aquestes paraules. Finalment, l'Estudi 3 mostra com en una intervenció musical a l'aula de tres sessions, el grup que va participar en un entrenament de musical amb moviments corporals va millorar més en les habilitats d'imitació de la parla i també en la pronunciació de frases en anglès. Aquests resultats demostren un efecte de transferència directa entre un entrenament purament musical i les habilitats de producció fonètica del llenguatge. Aquests beneficis no es van trobar en el grup control que va participar en tres sessions de classe de música de l’escola, on no es treballava l’escolta musical amb moviments corporals.