TikTok y la caricaturización de la violencia en las relaciones de parejas adolescentes
- Civila, Sabina 1
- De Casas Moreno, Patricia 2
- García Rojas, Antonio Daniel 1
- Hernando Gómez, Ángel 1
-
1
Universidad de Huelva
info
-
2
Universidad de Extremadura
info
ISSN: 0211-2175, 2340-5236
Any de publicació: 2023
Títol de l'exemplar: Cibercultura en els mitjans socials: ciutadania, educació i creativitat a través dels nous llenguatges
Número: 69
Pàgines: 75-91
Tipus: Article
Altres publicacions en: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura
Resum
La violència en les relacions de parella es reconeix en l’actualitat com un problema social de gran transcendència. Entre els i les adolescents, pot ser especialment preocupant a causa de la falta d’experiència en l’àmbit de les relacions amoroses i la influència dels mites romàntics. La creixent popularitat de TikTok i les seves possibilitats creatives poden tenir un gran impacte en la percepció que tenen els joves d’aquest tema. Com a conseqüència, això provoca la normalització de les relacions tòxiques i, per tant, pot tenir un efecte negatiu en les relacions romàntiques. Per tant, aquest article analitza els discursos a TikTok sobre la normalització dels comportaments abusius en les relacions de parella. Per fer-ho, s’ha examinat un total de 328 vídeos publicats sota les etiquetes #eltoxico i #latoxica en aquesta plataforma. S’ha emprat l’anàlisi temàtica com a eina d’estudi qualitativa. Els resultats mostren que els usuaris de TikTok comparteixen continguts que representen de manera exagerada i dramàtica les relacions tòxiques i que emfatitzen els comportaments destructius com el control, l’abús i la manipulació emocional. A més, s’observa una tendència a romantitzar la toxicitat i a normalitzar-la per mitjà de la humorització i la banalització de les conductes negatives. Aquests patrons poden influir en la percepció sobre el que és una relació saludable i provocar la tolerància de comportaments violents en el futur per part de la societat.
Referències bibliogràfiques
- ALBO-COS, Ú. (2020). «Cambio de perspectiva, comedia e interseccionalidad de #Esperancita en TikTok». Virtualis, 11 (21), 52-67.
- ALBERDI, I. (2005). «Cómo reconocer y cómo erradicar la violencia contra las mujeres». En: Obra Social ”la Caixa”. Violencia: Tolerancia Cero. Barcelona: Fundación ”la Caixa”. Recuperado de https://bit.ly/3NupPYj
- ANACONA, C. A. R. y GÓMEZ, J. A. M. (2022). Violencia en el noviazgo: evaluación, prevención e intervención en los malos tratos en parejas jóvenes. Bogotá: Editorial El Manual Moderno.
- ANDRADE-SALAZAR, J. A.; CASTRO, P. D.; GIRALDO, L. y MARTÍNEZ, L. (2013). «Relaciones tóxicas de pareja». Psicología.com, 17 (2), 1-15.
- BAJAR, M.; DOVIDIO, A. C.; DUHALDE, J.; GONZALÍA, N.; HESAYNE, I.; HUILI, M. E. y TEJO, M. C. (2021). «Estudios sobre las violencias de género en noviazgos adolescentes. Indagaciones en contexto virtualizado». En: Actas. Séptima Jornada de Investigación en Psicología. Argentina: Universidad de la Plata. [Fecha de consulta: 23/04/23]. Recuperado de https://bit.ly/3L16USe
- BARTA, S.; BELANCHE, D.; FERNÁNDEZ, A. y FLAVIÁN, M. (2023). «Influencer marketing on TikTok: The effectiveness of humor and followers’ hedonic experience». Journal of Retailing and Consumer Services, 70, 103149. https://doi.org/10.1016/j.jretconser.2022.103149
- BARRIENTOS, M. A. (2021). «El impacto de la tecnología digital en las relaciones de pareja». Socialium, 5 (1), 163-179. https://doi.org/10.26490/uncp.sl.2021.5.1.750
- BLANCO-RUIZ, M. (2014). «Implicaciones del uso de las redes sociales en el aumento de la violencia de género en adolescentes». Revista Comunicación y Medios, 30, 124-141. https://doi.org/10.5354/rcm.v0i30.32375
- BRANSON, M. y MARCH, E. (2021). «Dangerous dating in the digital age: Jealousy, hostility, narcissism, and psychopathy as predictors of cyber dating abuse». Computers in Human Behavior, 119, 106711. https://doi.org/10.1016/j.chb.2021.106711
- BRAUN, V.; CLARKE, V. y WEATE, P. (2016). «Using thematic analysis in sport and exercise research». En: SMITH, B. y SPARKES, A. C. (eds.). Routledge handbook of qualitative research in sport and exercise. Londres: Taylor & Francis (Routledge). https://doi.org/10.4324/9781315762012.ch15
- CABELLO, A. (2017). «Myths of Romantic Love». Devenir Cyborg 2.0. Recuperado de https://devenircyborg.wordpress.com/2017/12/29/myths-of-romantic-love/
- CALA, V. y MARTÍNEZ-GIL, M. C. (2022). «Ciberviolencia en la pareja adolescente: análisis transcultural y de género en centros de secundaria». Bordón, 74 (2), 11-30.
- CALVETE, E.; FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ, L.; ORUE, I.; MACHIMBARRENA, M. y GONZÁLEZ-CABRERA, J. (2020). «Validación de un cuestionario para evaluar el abuso en relaciones de pareja en adolescentes (CARPA), sus razones y las reacciones». Revista de Psicología Clínica con Niños y Adolescentes, 8 (1), 60-69. https://doi.org/10.21134/rpcna.2021.08.1.8
- CENTERS FOR DISEASE CONTROL AND PREVENTION (2012). Understanding teen dating violence [en línea]. Estados Unidos. Recuperado de https://stacks.cdc.gov/view/cdc/13117 [Fecha de consulta: 11/04/23].
- CIVILA, S. y JARAMILLO-DENT, D. (2022). «#Mixedcouples on TikTok: Performative hybridization and identity in the face of discrimination». Social Media + Society, 8 (3). https://doi.org/10.1177/20563051221122464
- CROUCH, M. y MCKENZIE, H. (2006). «The logic of small samples in interview-based qualitative research». Social Science Information, 45 (4), 483-499. https://doi.org/10.1177/0539018406069584
- EXNER-CORTENS, D. (2014). «Theory and teen dating violence victimization: Considering adolescent development». Developmental Review, 34 (2), 168-188. https://doi.org/10.1016/j.dr.2014.03.001
- HAENLEIN, M.; ANADOL, E.; FARNSWORTH, T.; HUGO, H.; HUNICHEN, J. y WELTE, D. (2020). «Navigating the new era of influencer marketing: how to be successful on Instagram». TikTok & Co. Calif. Manag. Rev., 63 (1), 5-25. https://doi.org/10.1177/0008125620958166
- HERRERA, C. (2009). La construcción sociocultural de la realidad, el género y el amor romántico [tesis doctoral]. Universidad Carlos III de Madrid.
- HERRICK, S.; HALLWARD, L. y DUNCAN, L. R. (2021). «This is just how I cope: An inductive thematic analysis of eating disorder recovery content created and shared on TikTok using #EDrecovery». International Journal of Eating Disorders, 54, 516-526. https://doi.org/10.1002/eat.23463
- IBÁÑEZ, M. G.; VIÑALS, C. R. y DEL OLMO-ARRIAGA, J. L. (2022). «Instagram y Tiktok: el rol de la mujer en las redes sociales». VISUAL REVIEW. International Visual Culture Review, 9, 1-11. https://doi.org/10.37467/revvisual.v9.3525
- JIMÉNEZ-PICÓN, N.; ROMERO-MARTÍN, M.; ROMERO-CASTILLO, R.; PALOMO-LARA, J. C. y ALONSO-RUÍZ, M. (2022). «Internalization of the Romantic Love Myths as a Risk Factor for Gender Violence: A Systematic Review and Meta-Analysis». Sexuality Research and Social Policy, 20, 837-854. https://doi.org/10.1007/s13178-022-00747-2
- LELAURAIN, S.; FONTE, D.; GIGER, J.-C.; GUIGNARD, S. y LO MONACO, G. (2021). «Legitimizing Intimate Partner Violence: The Role of Romantic Love and the Mediating Effect of Patriarchal Ideologies». Journal of Interpersonal Violence, 36, 6351-6368. https://doi.org/10.1177/0886260518818427
- MATAMOROS-FERNÁNDEZ, A. (2023). «Taking Humor Seriously on TikTok». Social Media + Society, 9 (1). https://doi.org/10.1177/20563051231157609
- MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD (2019). Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019. Madrid: Ministerio de igualdad. Recuperado de https://bit.ly/3ldV4LD
- MONTERO-FERNÁNDEZ, D.; GARCÍA-ROJAS, A. D.; HERNANDO-GÓMEZ, Á. y DEL RÍO, F. J. (2022). «Validación del Cuestionario de Violencia Digital (Digital Violence Questionnaire, DVQ) en la pareja sentimental». RELIEVE. Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 28 (2), 1-21. https://doi.org/10.30827/relieve.v28i2.26142
- ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD (2021). Violencia contra la mujer. OMS. Recuperado de https://bit.ly/40xAdBu [Fecha de consulta: 23/04/23].
- OYARZÚN, J.; PEREDA, N. y GUILERA, G. (2021). «The prevalence and severity of teen dating violence victimization in community and at-risk adolescents in Spain». Child & Adolescent Development, 178, 39-58. https://doi.org/10.1002/cad.20433
- PEÑA-FERNÁNDEZ, S.; LARRONDO-URETA, A. y MORALES-I-GRAS, J. (2023). «Feminismo, identidad de género y polarización en TikTok y Twitter». Comunicar, 75, 40-60. https://doi.org/10.3916/C75-2023-04
- ROGERS, L. G. (2021). «TikTok teens: Turbulent identities for turbulent times». Film, Fashion & Consumption, 10 (2), 377-400. https://doi.org/10.1386/ffc_00031_1
- RODRÍGUEZ-CASTRO, Y. y ALONSO-RUIDO, P. (2015). «Análisis de los discursos de los y las jóvenes sobre la violencia en las relaciones de pareja». Revista de Estudios e Investigación en Psicología y Educación, 2, 15-18. https://doi.org/10.17979/reipe.2015.0.02.235
- SÁNCHEZ-VILLEGAS, M.; PÉREZ-RUÍZ, N.; VISBAL-BERRIO, Y.; ADRIÁN-PÉREZ, J.; AVILA, O.D. y SCHLEGEL-DÍAZ, A. (2022). «Representaciones sociales sobre la violencia en el noviazgo desde la perspectiva del hombre como víctima: develando la otra cara del problema». Límite (Arica), 17. http://dx.doi.org/10.4067/s0718-50652022000100215
- SOLDEVILA, A; DOMÍNGUEZ, A y CONSOLINI, L. (2012). «¿Celos, amor, culpa o patología? Cómo perciben la violencia de género en sus relaciones de pareja los/as estudiantes de Trabajo Social». Actas del 2. ° Congreso Interdisciplinario sobre Género y Sociedad: “Lo personal es político”.
- SHARMA, M.; MINDERMANN, S.; ROGERS-SMITH, C.; LEECH, G.; SNODIN, B.; AHUJA, J.; SANDBRINK, J. B.; MONRAD, J. T.; ALTMAN, G.; DHALIWAL, G.; FINNVEDEN, L.; NORMAN, A. J.; OEHM, S. B.; SANDKÜHLER, J. F.; MELLAN, T.; KULVEIT, J.; CHINDELEVITCH, L.; FLAXMAN, S.; GAL, Y.; MISHRA, S.; BRAUNER, J. M. y BHATT, S. (2021). «Understanding the effectiveness of government interventions in Europe’s second wave of COVID-19». Nature Communication, 12, 5820, 1-13. https://doi.org/10.1101/2021.03.25.21254330
- TARRIÑO-CONCEJERO, L.; DE LOS ÁNGELES GARCÍA-CARPINTERO, M.; BARRIENTOS-TRIGO, S. y GIL-GARCÍA, E. (2023). «Violencia en el noviazgo y su relación con la ansiedad, la depresión y el estrés en jóvenes universitarios andaluces». Enfermería Clínica, 33 (1), 48-60. https://doi.org/10.1016/j.enfcli.2022.07.004
- TEJEDOR-CALVO, S.; CERVI, L.; ROBLEDO-DIOSES, K. y PULIDO-RODRÍGUEZ, C. (2022). «Desafíos del uso de TikTok como plataforma educativa: Una red multitemática donde el humor supera al debate». Aula Abierta, 51 (2), 121-128. https://doi.org/10.17811/rifie.51.2.2022.121-128
- VIZCAÍNO-VERDÚ, A. y ABIDIN, C. (2022). «Music challenge memes on TikTok: Understanding in-group storytelling videos». International Journal of Communication, 16 (26), 883-908. Recuperado de https://ijoc.org/index.php/ijoc/article/view/18141
- WANG, Y. (2020). «Humor and camera view on mobile short-form video apps influence user experience and technology-adoption intent, an example of Tiktok (DouYin)». Comput. Hum. Behav, 110. https://doi.org/10.1016/j.chb.2020.106373
- WE ARE SOCIAL (2023). «Digital in 2023». Datareportal. Recuperado de https://datareportal.com/reports/digital-2023-global-overview-report [Fecha de consulta: 03/03/23].
- WOLF, B. (2018). «Gender-based violence in discourse. A comparative study on anti-violence communication initiatives across Europe, in Austria and Spain». Anàlisi, 59, 1-27. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3164
- WOLFE, D. A.; CROOKS, C.; JAFFE, P.; CHIODO, D.; HUGHES, R.; ELLIS, W.; STITT, L. y DONNER, A. (2009). «A school-based program to prevent adolescent dating violence: a cluster randomized trial». Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, 163 (8), 692-699. https://doi.org/10.1001/archpediatrics.2009.69
- YELA GARCÍA, C. (2003). «La otra cara del amor: Mitos, paradojas y problemas». Encuentros en Psicología Social, 1 (2), 263-267.