Los alumnos que viven en ambientes desfavorecidosrespuestas ¿especiales?

  1. Moya Maya, Asunción
  2. García Moro, Francisco José
Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X

Any de publicació: 2001

Títol de l'exemplar: La universidad en una época de transición

Número: 28

Pàgines: 205-212

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.402 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educar

Resum

Quan fem referència a l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, a la integració d'aquests al currículum ordinari, sembla que a qui ens estem referint són a aquells que tenen unes característiques determinades: que no veuen, que no escolten, que no es poden moure, que presenten un retard maduratiu, etc. Però existeixen altres alumnes que no es poden definir en els paràmetres anteriors, però que evidentment presenten necessitats i problemes i que tanmateix són alumnes dels centres, són els anomenats eufemisticament «deprivats socioculturals». Els autors d'aquest article es plantegen quines són les respostes que s'ofereixen a les necessitats educatives d'aquests alumnes dins dels centres en el nostre sistema educatiu actual, i opten per mesures no tant de caràcter selectiu o compensador per definir-se per les respostes curriculars previstes des de la legislació educativa actual dins de l'«adaptabilitat del currículum». Les mesures i les respostes s'hauran d'iniciar per adaptacions en l'àmbit del centre, de l'aula i, en determinats casos, de forma individual mitjançant processos d'adaptacions curriculars individuals.

Referències bibliogràfiques

  • ARCOS BRAVO, I. (1999). «Las necesidades educativas especiales de la diversidad cultural en el aula desde unas estructuras interculturales: la recepción y la acogida». En SÁNCHEZ PALOMINO y otros. Los desafíos de la educación especial en el umbral del siglo XXI. Almería: Universidad de Almería.
  • CARRETERO, M.A.; CARRIÓN, J.J.; SÁNCHEZ PALOMINO, A. (1999). «Una experiencia de trabajo colaborativo del profesorado como respuesta a las necesidades educativas especiales de origen social». En SÁNCHEZ PALOMINO y otros. Los desafíos de la educación especial en el umbral del siglo XXI. Almería: Universidad de Almería.
  • DE MIGUEL, M. (1992). «Minorías y educación intercultural». En S.E.P. Educación multicultural en la perspectiva de Europa Unida. Salamanca: Diputación de Salamanca.
  • GARCÍA, A.; LOMBA, S. (1997). «¿Educación compensatoria o educación intercultural?». En ARNAIZ SÁNCHEZ, P.; DE HARO RODRÍGUEZ, R. 10 años de integración en España: análisis de la realidad y perspectivas de futuro. Murcia: Universidad de Murcia.
  • GARCÍA VIDAL, J. (1993). Guía para realizar adaptaciones curriculares. Málaga: Aljibe.
  • LIEGEOIS, J.P. (1990). «Presentación del Seminario». En DIRECCIÓN GENERAL DE CENTROS Y PROMOCIÓN EDUCATIVA. Hacia una educación intercultural. Valencia: Generalitat de Valencia.
  • PACHECO, J.L.; ZARZO, J.A. (1993). «El niño y la niña con deprivación sociocultural». En BAUTISTA, R. Necesidades educativas especiales. Málaga: Aljibe.
  • SÁNCHEZ PALOMINO, A.; VILLEGAS, F. (1998). «Dificultades por deprivación sociocultural». En SÁNCHEZ PALOMINO, A.; TORRES GONZÁLEZ, J.A. Educación especial II. Ámbitos específicos de intervención. Madrid: Pirámide.
  • SORIA GUTIÉRREZ, A.L. (1994). «Diversidad cultural y educación». Entrejóvenes, 36.